Catalunya, Barcelona y la democracia.


Catalunya és un lloc preciós per viure. Des del 98 que vaig sortir de Sevilla, ja porto quinze anys en aquest raconet a la vora del Mediterrani, anomenat Barcelona. Ciutat gran, per les seves dimensions comparades amb qualsevol ciutat de la Península Ibèrica, i gran per la seva gent, lluitadora, solidària i correcta, com es pot comprovar llegint la seva història.

Barcelona … Barcino, va encisar-me una tarda de setembre per la seva llum quan, amb idea de anar a donar classes a Berlín, de camí vaig fer una parada a la Barceloneta. Em va enamorar la mar. Em va enamorar la defensa de la seva llengua i els seus costums; estimo els diables i els seus balls de bastons, i m’encanta el so de la gralla, els panellets, el caganer… i el raval…

És una ciutat que ha donat feina a moltes persones, possibilitat d’integració a través dels centres de normalització lingüística, de plataformes veïnals, entitats cíviques i moviments socials.

M’agradaria que s’entengués què és una democràcia. Crec que a hores d’ara no cal recordar la seva etimologia: poder i poble.
I si una democràcia és això, el poble, de totes les maneres possibles, ha poder expressar-se. Sempre. Legitimar o no el dret a poder expressar-se, és una qüestió que hauria de decidir la primera part d’aquesta paraula “demo”. És de necis oblidar aquest dret absolut i inqüestionable inherent al sentit de la paraula mateixa,

… però és en la segona part d’aquesta paraula, on trobem la problemàtica real, portada a la quotidià, al quefer diari, al viure dia a dia: “Cracia” “poder”

És acollidora, encara que de vegades, resulta entravessat entendre que els que tot i ser nouvinguts i la defensem com si fóssim autòctons, veiem com intenten que la seguretat del “demos” s’ofegui sota una mala praxi de la “cràcia “.

No ho consentim, defensem als que lluiten per la nostra seguretat, bé sigui nacional o autonòmica, però diferenciem el que als ulls de qualsevol que tingui un dit de front, decència política i qualitat humana, és una vulneració dels drets de l’ésser humà.

Cridaria en aquest moment : visca Andalusia , visca Catalunya,
però faig el crit : visca la vida i visca la llibertat.

 

Anuncios

2 comentarios en “Catalunya, Barcelona y la democracia.

  1. Muy bueno el comentario del amigo Sevillano sobre la “demo” y la “crazia” en Catalonya. Pero tenemos que actuar, buscar los responsables materiales y los que estan a su mando. Somos nosotros los que pagamos sus sueldos, trabajan para nosotros y han trabajado muy mal, matando, mintiendo y encubriendo la verdad. Van despedidos, sancionados y no deben nunca volver a pisar las calles vistiendo el uniforme que tanto han manchado de sangre! Pedimos justicia!!!

Responde

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s